dimecres, 28 de desembre del 2011

Les avantguardes artístiques a Alfarràs: Marta Fabra Soto

Marta Fabra Soto, artista alfarrasenca, va tractar en una interessant entrevista els topants de la creació artística, així com les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies en el món de l’art. A continuació, l’Alfarràs Digital Post els mostra alguns fragments de les consideracions que va compartir amb nosaltres.
L’entrevistada es dedica a l’escultura i la pintura des de fa 30 anys. Va començar estudiant un cicle tècnic superior a l’escola d’estudis artístics especialitzat en escultura, formació complementada amb educació infantil. És la creadora de centenars d’obres, que va poder exposar en un inici en els edificis que el seu pare, arquitecte, dissenyava i també en restaurants, hotels, museus i exposicions individuals i col·lectives.  Marta, sempre ocupada amb la creació de diverses obres simultàniament, no té cap exposició en projecte i utilitza l’art com a hobby: “Ho faig perquè m’agrada. Com m’expresso més bé és amb l’escultura”. Defugint qualsevol restricció, va renunciar a estudiar arquitectura, on creu que s’hauria vist limitada per les reclamacions dels  clients i els problemes amb els constructors, es llençà a l’escultura per gaudir de la total llibertat artística, que aconsegueix també no vivint de l’art:

M: ...jo no visc de l’art. El problema que tens si ho fas és que tu tens un estil que vens, i clar, innovar o canviar és molt més difícil, perquè saps que allò que feies dins d’una línia es vendrà però no tens la seguretat de que el proper que facis també. Aleshores quan ja tens cert estatus, no t’arrisques, tens una fórmula i vas repetint-la, com en una fàbrica. Això és el que jo ni faig ni se fer, jo gaudeixo de la llibertat d’anar canviant, vaig provant, vario la tècnica. I lo millor és que no necessito que ningú afalagui la meva obra, si n’acabo una i n’estic satisfeta doncs ja estic suficientment contenta. No necessito que em vinguin a dir: Ui! que bé que ho fas. A mi em satisfà que vinguin persones com tu, una senyora del carrer… I em diguin: Ui! que xulo això que has fet. Però no necessito portar-ho a una galeria a que tal senyor em digui que això i això altre. A mi el que m’agrada és que la gent normal i corrent em digui alguna cosa.

L: Per tant, la teva obra va dirigida a la gent del carrer?
M: Exactament.

L: I què els intentes transmetre?
M: Jo res.  Sóc totalment inconscient del que faig. No vull transmetre res.

L: És a dir, que tens total llibertat creativa?
M: Completament. Jo expresso el que sento, i cada un que ho gaudeixi, si li agrada i si no doncs…  Però ja ni quan començava, a mi el “rollo superintel·lectualoide” de perquè fan les coses i no sé que no me’l crec. A més, sovint és mentida, el discurs intel·lectual moltes vegades el fan després i a més no el fa ni el propi artista, sinó crítics d’art, els senyors comissaris. Munten un discurs X, absurd o no… I a partir d’aquí busquen un lloc i munten l’exposició. Doncs perdona, però tu no ets un artista, tu el que estàs fent és buscar un discurs intel·lectual. SI jo cada peça que veig he de llegir-me un pamflet expressant el que vol dir doncs no és una obra d’art, penso jo. L’art entra pels ulls, en funció del que tu perceps i t’impacta. No depèn de que el receptor ho comprengui a través d’un escrit fantàstic. Actualment entres en una galeria d’art de Barcelona i et trobes a un senyor que ha comprat unes gàbies als xinesos i hi ha posat ocells a dintre i diu que està expressant la falta de llibertat del món contemporani. Doncs d'acord, escriu-ho però no m’ocupis una galeria. Aquest és el problema que jo li veig. Per exposar et demanen un discurs, un currículum i uns diners, és a dir, que és molt difícil entrar en aquest cercle. Són quatre que es coneixen, un amic molt amic que té una galeria: truca als seus clients i els diu: “vingueu a veure aquest senyor tan interessant.” Aleshores ve la gent que no n’entén un pebrot i compren. El que interessa és vendre. A mi el que em falta és aquest toc d’ambició. No em moc, no em relaciono amb la gent. És el problema que tinc i que no resoldré.

L: No veig que t’interessi tampoc
M: No, no. Jo poso les obres allà a la botiga, aleshores les miro, me les critico… però a mi no em compensa fer la paperina. A més de que hi ha un problema econòmic… Un cop, de jove, vaig anar a Passeig de Gràcia, on hi ha les galeries de més prestigi… i la veritat és que es van comportar bé. Em van preguntar el preu, i em van contestar que, amb allò, no pagava ni el lloguer. No importa la qualitat de l’art.

L: És a dir, que està totalment comercialitzat?
M: Buf… Totalment. ¡En l’art, tot i que sembla un àmbit més obert i més lliure! Doncs no. Passa tot per les 4 galeries de Barcelona de sempre…  
El que sí que faig són concursos. El problema és que has d’enviar les peces, de vegades molt lluny. S’hi presenta moltíssima gent, cada cop està més difícil. A mi gairebé sempre m’han seleccionat però no he guanyat. A més, sovint les peces es fan malbé, el cost és molt alt… me n’han trencat moltes per transport…
En canvi, a  França tot està molt més fàcil. En  tots els pobles hi ha galeries d’artistes i tothom pot exposar. Si jo estès a França, en primer lloc, l’ajuntament em pagaria, sempre hi ha locals  on es fan exposicions. És un altre caràcter. Estan molt lligats als artistes i per tant és molt més fàcil promocionar-se. La manera de ser, potser... Però es valora més l’art. L’educació també és fonamental. La plàstica aquí està oblidada. No entenc per què no es posa al nivell de la música. Aquí l'únic que hem aconseguit és el batxillerat artístic, i després hi ha alguna assignatura, i a sobre, optativa. Es valora poquíssim. Ara on està l’art? Ni a les assignatures extraescolars està massa ben valorat, quan, en realitat, és fonamental pel desenvolupament del cervell. Malauradament és minoritària. Hi ha poques escoles on li donen tota la importància que té.

L: Què és art?
M: Uix... Això és del tot subjectiu. Per mi una peça és art o no després d’un temps. Si jo tinc una peça de deu anys i encara em commou és art. Si no, no. Necessita un repòs, una perspectiva. Altres valors: ha de ser una creació. I això què vol dir? Originalitat. Es pot ser artístic i creatiu fent un pastís, com el senyor Ferran Adrià. Un ferrer que faci les coses bé i en un moment donat hem faci una peça perfecta, doncs no haurà fet una obra de art, però haurà fet una creació. Si tal soldadura ha estat perfecta i fa quelcom que ningú més pot fer, únic, doncs és un artista. Però, a més de ser autèntic, ha de tenir altres coses. Es tracta d’una convergència de factors: definir una obra d’art és molt difícil.
 Però per mi és que passi molt de temps i aquella obra encara tingui valor. També la tècnica és un factor important, que ve determinada per la intenció. Jo no entenc als artistes d’ara. Jo començo un projecte i mai sé com quedarà al final, deixo anar la meva creativitat. Mai està tot pensat, et sortiran milers d’inconvenients i vas imaginant, innovant… no et podria fer, per exemple, dos obres iguals. El que faig amb la pintura és posar el dibuix a l’ordinador i un cop el tinc fet l’imprimeixo. Aleshores sí que puc fer-ne diversos i  s’abarateixen moltíssim els costos. I això és el que a mi m’agrada, que algú amb els diners que tingui pugui gaudir d’un quadre meu perquè són assequibles . Així tothom pot adelitar-se d’un quadre: arribar a casa i veure un quadre i dir: Ai! Doncs mira que xulo. Jo per això he aprofitat aquestes noves tècniques que et permet l’ordenador: moltes vegades escanejo i després intervinc i canvio amb ordinador les coses que m’interessen o canvio el que jo considero necessari. Moltes vegades també, un cop l’he manipulat i l’he imprès,  afegeixo coses, hi aplico altres materials…

L: Què opines de la utilització de les noves tecnologies en l’art?
M: Doncs, en el meu cas és fonamental. Visc en un poble i l’única manera que la gent vegi les meves obres, fora dels que entrin a la botiga, és a través d’internet. Clar, una pàgina web és movible té les seves avantatges.
A més les utilitzo per retocar i el que hem comentat de treballar i veure noves possibilitats de les obres: canviar colors... Ara, si dius als concursos que tens impressió digital, et diuen que no és original  quan l’únic que varia és la tècnica: jo he dissenyat el dibuix, l’he escanejat, l’he modificat, l’he imprès i finalment l'he canviat. Jo crec que ofereix moltíssimes avantatges.


L: Els artistes neixen o es fan?
M: Neixen i es fan. Sí que has de tenir una certa predisposició, t’ha agradar, has de tenir idees. Però és que això no ho fas si no treballes.

diumenge, 25 de desembre del 2011

dilluns, 19 de desembre del 2011

El Grup de Teatre l'Acudit va emocionar el poliesportiu d'Alfarràs el passat dissabte amb la representació de Grease. Marc Martínez i Laura Alcalde es van posar en les pells de Danny Zucco i Sandy Olson, els protagonistes d'un clàssic que va redescobrir l'ambient cultural i musical dels 50.

Amb una posada en escena extraordinària tenint presents els escassos recursos, aquest grup de teatre amateur amb més de 25 anys d'història va sorprendre a un públic que inundà tot el pavelló poliesportiu a la sessió nocturna. Els espectadors van poder gaudir, a més d'una divertida interpretació, de les cançons del musical en directe i en català, des de "Vull les nits d'estiu" a "Tu ets allò que jo vull." Per aconseguir-ho, l'Acudit va estar assessorat per tres professors de Barcelona en els àmbits de cant (Laura Plà), direcció i coreografia. 

A més, pel preu d'una entrada de 10 euros no només es cobrien les despeses de l'obra. L'actuació, que es va dur a terme a les 18:00 i a les 22:00 h, formava part del programa que Alfarràs va projectar per a la Marató: part de la recaptació va estar destinada a l'edició d'aquest any, encarada a la investigació de la regeneració i el transplantament d'òrgans i teixits, que finalment va superar els 7 milions d'euros. 

L'actriu Marta Gràcia, alter ego de Rizzo, una de les "Pink Ladies", va comentar a aquesta publicació que la realització de Grease ha estat una tasca molt laboriosa que es va endegar fa més d'un any. Segons Manel Vaca, en el paper de Tom Chisum, els assajos es realitzaven durant sis hores tots els divendres i dissabtes i tres dies abans de l'estrena els entregats participants van passar el mateix temps cada nit procurant enllestir tots els detalls. Malgrat diversos entrebancs i complicacions, totes les dificultats es van sueprar desembocant en una fantàstica representació que traslladà a John Travolta i Olivia Newton John a l'escenari d'un animat Alfarràs. 


dijous, 1 de desembre del 2011

Lo clàssic és la novetat a Alfarràs

La Plaça de Sant Pere d'Alfarràs acollirà el proper dia 3 el nou mercat d'antiguitats, que tindrà lloc el primer dissabte de cada mes de 9 a 12h amb l'objectiu d'activar l'activitat comercial local. 

L'Ajuntament ha posat en marxa aquesta nova iniciativa com un reclam per la gent de les rodalies, fet que repercutiria molt positivament als comerços i restaurants del poble. Així com el mercat setmanal dels divendres atreu a un nombre important de gent, s'espera que aquests nous events animin a més persones encara gràcies a què Alfarràs és l'únic poble de la zona que recull periòdicament venedors d'antiguitats. A més, l'alcalde Kleber Esteve apunta que cada sis mesos la fira es dedicarà a una temàtica concreta, com els cotxes o les motos. 


dissabte, 26 de novembre del 2011

Alfarràs amb la Marató de TV3

L'Ajuntament d'Alfarràs ha organitzat un seguit d'activitats pel cap de setmana del 17 i el 18 de desembre, data en la qual TV3 celebrarà la vintena edició de la Marató.

Aquest any, els alfarrassencs podrem gaudir el dissabte 17 de l'estrena de la mítica obra Grease, representada pel grup de teatre l'Acudit d'Alfarràs. L'organització, que ha estat introduint als més joves en el món de l'espectacle des de fa 25 anys, actuarà matí i tarda al pavelló poliesportiu. Per als que ho prefereixin, es planeja també una festa de pescadors per la pesca esportiva sense mort seguida d'un gran esmorzar obert a tots els participants al costat del Noguera Ribagorçana. 

Per altra banda, el diumenge 18 el pavelló donarà cabuda a una exhibició de patinatge protagonitzada per alumnes de diferents centres educatius de la província de Lleida. Per concloure la vetllada, el ball setmanal del diumenge, inciat a les 18h, vindrà acompanyat d'una llonganissada per tothom. 

En aquesta edició, el projecte solidari de Televisió de Catalunya està encarat a conscienciar a la població i obtenir finançament per a la investigació de la regeneració i el transplantament d'òrgans i teixits, operacions que poden arribar a allargar 10 anys la vida d'un pacient. Les propostes de la nostra localitat formen part dels nombrosos actes festius organitzats arreu de la nació que recullen diners i converteixen la jornada en una festa. 


dilluns, 21 de novembre del 2011

Alfarràs recolza Duran i Lleida

La davallada nacional dels socialistes va arribar també ahir a l'Ajuntament d'Alfarràs, on 2.274 ciutadans foren cridats a les urnes. CiU va triomfar al poble amb un 35.57% dels vots seguit del PSC, amb un 29.82%, i del PP, qui aconseguí un 21.87%.

El panorama català queda reflectit en el municipi del Segrià: el PSC ha perdut en comparació amb els resultats del 2008 gran part del seu suport (en les darreres eleccions nacionals va recollir un 50.31% dels vots). Mentrestant la influència dels democristians ha augmentat considerablement, igual que la dels populars. 




Només un 59.1% de tots els habitants convocats van acudir a la cita electoral, això representa 1.344 vots enfront les 930 abstencions realitzades. La jornada es va desenvolupar sense incidències a la sala de reunions de l'Ajuntament. 

dimarts, 15 de novembre del 2011

Nova junta contra el deteriorament del vell cinema

S'ha creat a Alfarràs una junta provisional dedicada a la rehabilitació de l'edifici de l'antic cinema, un gran local desaprofitat i en molt mal estat situat a l'avinguda de Catalunya nº22, just al costat de l'església. L'objectiu de la comissió és un acord de cessió entre el Bisbat de Lleida i l'Ajuntament davant la major facilitat d'aquest últim per obtenir subvencions encarades a l'obra. 

La primera reunió va tenir lloc el passat dimarts 8 i avui els membres es tornaran a trobar per tractar els avenços que s'han aconseguit. La junta afirma haver-se posat ja en contacte amb l'arquitecte que treballaria en les reformes en cas d'acord i també amb les institucions implicades.


El recinte en qüestió pertany actualment a la parròquia i comprèn la sala de cinema amb amfiteatre. A més, disposa de dues espaioses estances polivalents i un gran hall que es van utilitzar, entre moltes altres funcions, per activitats orientades als més petits, com els festivals de ball. El cinema va deixar de funcionar fa set anys aproximadament a causa de la baixa assistència. Malgrat tot, avui dia Alfarràs comença una lluita per evitar la davallada d'un espai que durant molt de temps va regalar somriures i dolces tardes de diumenge.