Sant Jordi i la Truita

Alfarràs celebra la 1ª Mostra Gastronòmica de Truita de Riu per fomentar el comerç

14:00 hores del 22 d’Abril. Plaça Sant Pere d’Alfarràs. Sota un sol enlluernant, la desolació. Un suau vent fa rodar discretament alguns dels gots que han quedat al terra, juntament amb tovallons de paper i plats de plàstic, tots ells fruits d’una inquietant falta de civisme que impedeix als visitants llençar les restes a les papereres que l’Ajuntament ha col·locat en diversos punts del petit recinte. Ja s’ha esvaït l’arrabassador aroma que impregnava la plaça i atreia als vianants cap a la 1a mostra gastronòmica de truita d’Alfarràs que ha organitzat la casa de la vila. La piscifactoria Santa Ana, de la localitat, ha traslladat per primer cop al centre del poble l’exuberant esmorzar que acostumava a servir durant la Fira del préssec, l’esdeveniment més rellevant que es celebra anualment a Alfarràs amb l’objectiu d’incentivar la seva economia. D’aquesta manera, ha protagonitzat amb l’ajuntament una nova iniciativa per millorar el comerç del poble.

Contents i cansats després d’haver atès una mola de persones afamades, alguns dels comerciants del poble que han participat en la mostra recullen amb parsimònia les safates buides i la resta d’utensilis dels seus estants: “Teníem por que ens quedés aquí tot el menjar, però no queda quasi ni un plat”, explica en Joan, propietari d’Alfa-pizza, lliurant la darrera porció de focaccia amb truita de riu a la Pepita. Ella ja ha desmuntat la paradeta de llibres que Serveis Informàtics, l’empresa local per la qual treballa, ha establert a la plaça. Han aprofitat l’ocasió per mostrar algunes de les novel·les que es preveu que més es vendran demà, durant la diada de Sant Jordi. Afamada, veia la gent ignorar els llibres amb les boques plenes i els plats copiosos. Al tancar, ràpidament es dirigeix a tastar els suculents àpats. Però no queda pràcticament res dels canapès de pasta de fulla amb truita en escabetx i melmelada de tomata, i tampoc de les racions de truita al rocafort. Els més de 500 assistents de l’acte han arrasat totes les paradetes en què els restauradors del poble, que ho desitjaven, exposaven un dels seus plats estrella, com els calamars a la romana del Complex Florida o els pinxos de botifarra blanca i negra amb fons de xampinyons saltejats de la carnisseria Alcalde Manonelles.

La contesa ha començat al voltant de les 12:00. Grupets d’alfarrassencs i gent de les rodalies han convertit la plaça en un bulliciós recinte amb predomini dels Mmh! i els  Oooh, que bó!. Tots els visitants han repetit el mateix procediment: han tret el val que havien comprat durant aquella setmana per sis euros en els establiments de l’Associació de Comerciants i, a continuació, s’han dirigit a l’estant de l’Ajuntament. Allí, afables organitzadores els han donat una bosseta blava amb les armes necessàries per arrasar amb el menjar: coberts de plàstic, un tovalló, un platet amb el logotip de l’Associació de Comerciants d’Alfarràs... i el més important: un val amb els tiquets de cada comerç intercanviables per una de les ambrosies amb què els temptaven.  

Unes hores abans, els comerços col·laboradors, entre els que es troben el celler Lagravera, el restaurant La barretina, o el celler Dalcamp, portaven les 400 racions de cada plat que havien preparat, amb l’esperança que aquesta nova iniciativa resultés exitosa. Neguitejaven pendents de que tot sortís com s’havia previst. L’aposta havia requerit una inversió de més de 5000 euros i s’havia començat a planificar a finals de març.

A Alfarràs ja han tancat dos establiments i aviat una botiga cessarà la seva activitat arran la crisi. Durant els anys anteriors a la davallada d’aquest capitalisme de casino, Alfarràs restava despreocupada i les activitats per incentivar el comerç, un dels seus potencials més valorats, es veien pràcticament reduïdes a l’esmentada Fira del Préssec. Però després de 4 anys d’estretors econòmiques, els impulsos per dinamitzar el sector comercial i empresarial són incessants. La posada en marxa d’Alfantic, un mercat d’antiguitats, l’empenta a diversos projectes de l’Associació de Comerciants i Empresaris, com el nou premi al millor comerciant de l’any, o la unió dels fabricants de préssec de les rodalies en una única marca, la de Préssec de Pinyana, han fet merèixer al jove alcalde d’Alfarràs, el Sr. Klever Esteve, el pin daurat amb l’escut del poble que porta a la solapa de l’americana. Abans que comencés la jornada, es passejava d’un costat a l’altre preguntant si tot estava llest i oferint ajuda en el que fes falta, sense patir per desfer la seva imatge impol·luta i elegant. S’adequava al panorama de complicitat entre els vilatans per assolir l’èxit. Veure’ls treballar animadament recordava la idíl·lica escena de diligents hobbits, amants de la bona cuina, preparant una de les seves festes campestres a la Comarca mentre sona una dolça melodia. Fins i tot l’Associació de mestresses de casa, de forma desinteressada, van muntar la seva pròpia parada per elaborar la tradicional sopa de Pinyana, un deliciós àpat que els visitants no tardarien en engolir.

Hores més tard, els seus esforços s’han vist àmpliament compensats. El poeta  Mario Benedetti admirava la gent que vibra, la que no s’ha d’empènyer, a la que no s’ha de dir que faci les coses, sinó que sap el que ha de fer i ho fa.  Així han estat els alfarrassencs en aquesta ocasió i així preveuen tornar a ser. El Sr. Esteve afirma que, vist l’èxit, l’any vinent es tornarà a celebrar la fira amb més comerços. Cap dels participants dubta a contestar satisfets que repetiran l’empenta. 

L'Associació de Comerciants i Empresaris d'Alfarràs premien a Jaume Arnó

L’Associació de Comerciants i Empresaris d’Alfarràs va celebrar la pasada nit el seu sopar anual introduint una nova proposta: l’entrega d’un premi a l’empresari més innovador. El primer guardonat fou Jaume Arnó, propietari del celler La Gravera.

L’emprenedora organització continua posant en marxa nous suggeriments.  Aquesta vegada ha sorprès amb la instauració d’un reconeixement als empresaris que introdueixen millores en els seus negocis. Per ara, l’Associació l’ha atorgat a Jaume Arnó valorant als seus esforços per tirar endavant el cèlebre celler La Gravera, productor de reconeguts vins, a Alfarràs, oferint llocs de treball a els seus habitants, a més de per les seves aportacions al coneixença del poble. Tot i que en aquesta primera edició el premiat va rebre una escultura de l’artista alfarrassenca Marta Fabra Soto, els propers  el anys la figurà vindrà acompanyada de 1000 euros.

Els 60 assistents van gaudir d’un sopar preparat pel restaurant La Barretina i durant la vetllada a La Gravera van degustar vins d’aquest celler. Entre els convidats figurava la delegada de comerç i turisme i el delegat de treball de Lleida, que es van endur com a agraiment a la seva assitença una capsa de vins. A més, l’alcalde, el sr. Kleber Esteve Ramells, qui va animar l’event amb un discurs que empenyia als empresaris a lluitar per sortir d’aquesta difícil etapa i recordant la importància del comerç a Alfarràs.

http://www.lagravera.com/index.php

Desfilada reial al poble

Els reis mags d’Orient, desafiant la crisi, van desfilar amb el mateix esplendor que els darrers anys el dia 5 pels carrers d’Alfarràs sense incidències. En aquesta visita van introduir una parada a l’Ajuntament, on Gaspar va fer un discurs que més tard repetiria exhortant a no retallar en la felicitat dels nens.

Carregats de regals i carbó, Melchor, Gaspar i Baltasar van iniciar com és tradició el seu recorregut visitant la residència d’avis Pinyana i tot seguit van repartir regals als nens d’Andaní. La cabalgada va recórrer el poble aturant-se per primer cop a la casa de la vila, on l’alcalde, el Sr. Kleber Esteve Ramells, va entregar-los les claus màgiques del poble abans que el Rei Ros fes un inusual discurs on desitjà unes bones festes. La comitiva, encapçalada per la Banda de Cornetes i Tambors i les Majorettes, i observada amb emoció per molts alfarrassencs, va conduir finalment al pavelló poliesportiu, on es va fer l’entrega de regals,  menys que l'any passat, mentre es repartia xocalata amb coca fins i tot als més entremaliats. 

Alfarràs dóna la campanada al rebre el 2012

Alfarràs va donar la benvinguda al 2012 en una exitosa festa que reunia adults de totes les edats. Superant les expectatives, al voltant de 250 assistents van prendre el raïm al pavelló poliesportiu. 

L'associació de Joves d'Alfarràs amb la col·laboració de l'Ajuntament va planejar una vetllada d'allò més divertida enfocada per primer cop també al jovent del poble. Toni Vaca, cooperador, recalca l'alta participació: "Per ser el primer any que muntàvem nosaltres el cap d'any i el poc temps que vam tenir, no ens esperàvem ni molt menys l'èxit que va tenir. La gent va confiar en nosaltres i tothom va posar de la seva part a l'hora d'organitzar la festa i a l'hora de gaudir-la."

Pels preus de 12 o 15 euros, depenent de la compra anticipada o a taquilla, van disposar d'una consumició, el cotilló i el ressopó al so d'una discomòbil que de les campanades, projectades en una pantalla, a les 8h va ficar tot tipus de música. A més, 50 concurrents van sopar al pavelló per 60 euros, que incloien l'entrada i un menú amb tres plats a escollir. 

Els nens d'Alfarràs obren el Casal de Nadal

El Casal de Nadal es va iniciar el passat dilluns al pavelló poliesportiu d’Alfarràs complint les expectatives. Finalment, 22 nens podran gaudir durant aquestes dues setmanes de festa de jocs, manualitats, balls… Als més grans (a partir dels sis anys) se’ls ofereix la possibilitat de participar en les activitats esportives.

Malgrat el limitat nombre d'inscripcions, sens dubte fortament influït per la situació econòmica, el Casal de Nadal s'està duent a terme amb èxit.  Els organitzadors oferien quatre opcions amb horaris variats i la possibilitat de dinar o no. Al mateix temps, la inscripció es podia fer per una o dues setmanes i els preus s’adequaven a cada una d’aquestes variables. 


L’equip tècnic, format per monitors titulats amb experiència i coordinat pel tècnic d’esports de l’Ajuntament, ha adaptat totes les propostes als diferents nivells i edats. Ha estat l’Ajuntament d’Alfarràs, concretament la regidoria d’esports, qui ha planificat les jornades amb la col·laboració de l’AMPA de l’Escola Pinyana. Es pot aconseguir més informació visitant la casa de la vila o mitjançant els telèfons següents: 973 76 00 07 o 650 441 765. 

Les avantguardes artístiques a Alfarràs: Marta Fabra Soto

Marta Fabra Soto, artista alfarrasenca, va tractar en una interessant entrevista els topants de la creació artística, així com les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies en el món de l’art. A continuació, l’Alfarràs Digital Post els mostra alguns fragments de les consideracions que va compartir amb nosaltres.

L’entrevistada es dedica a l’escultura i la pintura des de fa 30 anys. Va començar estudiant un cicle tècnic superior a l’escola d’estudis artístics especialitzat en escultura, formació complementada amb educació infantil. És la creadora de centenars d’obres, que va poder exposar en un inici en els edificis que el seu pare, arquitecte, dissenyava i també en restaurants, hotels, museus i exposicions individuals i col·lectives.  Marta, sempre ocupada amb la creació de diverses obres simultàniament, no té cap exposició en projecte i utilitza l’art com a hobby: “Ho faig perquè m’agrada. Com m’expresso més bé és amb l’escultura”. Defugint qualsevol restricció, va renunciar a estudiar arquitectura, on creu que s’hauria vist limitada per les reclamacions dels  clients i els problemes amb els constructors, es llençà a l’escultura per gaudir de la total llibertat artística, que aconsegueix també no vivint de l’art:

M: ...jo no visc de l’art. El problema que tens si ho fas és que tu tens un estil que vens, i clar, innovar o canviar és molt més difícil, perquè saps que allò que feies dins d’una línia es vendrà però no tens la seguretat de que el proper que facis també. Aleshores quan ja tens cert estatus, no t’arrisques, tens una fórmula i vas repetint-la, com en una fàbrica. Això és el que jo ni faig ni se fer, jo gaudeixo de la llibertat d’anar canviant, vaig provant, vario la tècnica. I lo millor és que no necessito que ningú afalagui la meva obra, si n’acabo una i n’estic satisfeta doncs ja estic suficientment contenta. No necessito que em vinguin a dir: Ui! que bé que ho fas. A mi em satisfà que vinguin persones com tu, una senyora del carrer… I em diguin: Ui! que xulo això que has fet. Però no necessito portar-ho a una galeria a que tal senyor em digui que això i això altre. A mi el que m’agrada és que la gent normal i corrent em digui alguna cosa.

L: Per tant, la teva obra va dirigida a la gent del carrer?

M: Exactament.

L: I què els intentes transmetre?

M: Jo res.  Sóc totalment inconscient del que faig. No vull transmetre res.

L: És a dir, que tens total llibertat creativa?

M: Completament. Jo expresso el que sento, i cada un que ho gaudeixi, si li agrada i si no doncs…  Però ja ni quan començava, a mi el “rollo superintel·lectualoide” de perquè fan les coses i no sé que no me’l crec. A més, sovint és mentida, el discurs intel·lectual moltes vegades el fan després i a més no el fa ni el propi artista, sinó crítics d’art, els senyors comissaris. Munten un discurs X, absurd o no… I a partir d’aquí busquen un lloc i munten l’exposició. Doncs perdona, però tu no ets un artista, tu el que estàs fent és buscar un discurs intel·lectual. SI jo cada peça que veig he de llegir-me un pamflet expressant el que vol dir doncs no és una obra d’art, penso jo. L’art entra pels ulls, en funció del que tu perceps i t’impacta. No depèn de que el receptor ho comprengui a través d’un escrit fantàstic. Actualment entres en una galeria d’art de Barcelona i et trobes a un senyor que ha comprat unes gàbies als xinesos i hi ha posat ocells a dintre i diu que està expressant la falta de llibertat del món contemporani. Doncs d'acord, escriu-ho però no m’ocupis una galeria. Aquest és el problema que jo li veig. Per exposar et demanen un discurs, un currículum i uns diners, és a dir, que és molt difícil entrar en aquest cercle. Són quatre que es coneixen, un amic molt amic que té una galeria: truca als seus clients i els diu: “vingueu a veure aquest senyor tan interessant.” Aleshores ve la gent que no n’entén un pebrot i compren. El que interessa és vendre. A mi el que em falta és aquest toc d’ambició. No em moc, no em relaciono amb la gent. És el problema que tinc i que no resoldré.

L: No veig que t’interessi tampoc

M: No, no. Jo poso les obres allà a la botiga, aleshores les miro, me les critico… però a mi no em compensa fer la paperina. A més de que hi ha un problema econòmic… Un cop, de jove, vaig anar a Passeig de Gràcia, on hi ha les galeries de més prestigi… i la veritat és que es van comportar bé. Em van preguntar el preu, i em van contestar que, amb allò, no pagava ni el lloguer. No importa la qualitat de l’art.

L: És a dir, que està totalment comercialitzat?

M: Buf… Totalment. ¡En l’art, tot i que sembla un àmbit més obert i més lliure! Doncs no. Passa tot per les 4 galeries de Barcelona de sempre…  

El que sí que faig són concursos. El problema és que has d’enviar les peces, de vegades molt lluny. S’hi presenta moltíssima gent, cada cop està més difícil. A mi gairebé sempre m’han seleccionat però no he guanyat. A més, sovint les peces es fan malbé, el cost és molt alt… me n’han trencat moltes per transport…

En canvi, a  França tot està molt més fàcil. En  tots els pobles hi ha galeries d’artistes i tothom pot exposar. Si jo estès a França, en primer lloc, l’ajuntament em pagaria, sempre hi ha locals  on es fan exposicions. És un altre caràcter. Estan molt lligats als artistes i per tant és molt més fàcil promocionar-se. La manera de ser, potser... Però es valora més l’art. L’educació també és fonamental. La plàstica aquí està oblidada. No entenc per què no es posa al nivell de la música. Aquí l'únic que hem aconseguit és el batxillerat artístic, i després hi ha alguna assignatura, i a sobre, optativa. Es valora poquíssim. Ara on està l’art? Ni a les assignatures extraescolars està massa ben valorat, quan, en realitat, és fonamental pel desenvolupament del cervell. Malauradament és minoritària. Hi ha poques escoles on li donen tota la importància que té.

L: Què és art?

M: Uix... Això és del tot subjectiu. Per mi una peça és art o no després d’un temps. Si jo tinc una peça de deu anys i encara em commou és art. Si no, no. Necessita un repòs, una perspectiva. Altres valors: ha de ser una creació. I això què vol dir? Originalitat. Es pot ser artístic i creatiu fent un pastís, com el senyor Ferran Adrià. Un ferrer que faci les coses bé i en un moment donat hem faci una peça perfecta, doncs no haurà fet una obra de art, però haurà fet una creació. Si tal soldadura ha estat perfecta i fa quelcom que ningú més pot fer, únic, doncs és un artista. Però, a més de ser autèntic, ha de tenir altres coses. Es tracta d’una convergència de factors: definir una obra d’art és molt difícil.

 Però per mi és que passi molt de temps i aquella obra encara tingui valor. També la tècnica és un factor important, que ve determinada per la intenció. Jo no entenc als artistes d’ara. Jo començo un projecte i mai sé com quedarà al final, deixo anar la meva creativitat. Mai està tot pensat, et sortiran milers d’inconvenients i vas imaginant, innovant… no et podria fer, per exemple, dos obres iguals. El que faig amb la pintura és posar el dibuix a l’ordinador i un cop el tinc fet l’imprimeixo. Aleshores sí que puc fer-ne diversos i  s’abarateixen moltíssim els costos. I això és el que a mi m’agrada, que algú amb els diners que tingui pugui gaudir d’un quadre meu perquè són assequibles . Així tothom pot adelitar-se d’un quadre: arribar a casa i veure un quadre i dir: Ai! Doncs mira que xulo. Jo per això he aprofitat aquestes noves tècniques que et permet l’ordenador: moltes vegades escanejo i després intervinc i canvio amb ordinador les coses que m’interessen o canvio el que jo considero necessari. Moltes vegades també, un cop l’he manipulat i l’he imprès,  afegeixo coses, hi aplico altres materials…

L: Què opines de la utilització de les noves tecnologies en l’art?

M: Doncs, en el meu cas és fonamental. Visc en un poble i l’única manera que la gent vegi les meves obres, fora dels que entrin a la botiga, és a través d’internet. Clar, una pàgina web és movible té les seves avantatges.

A més les utilitzo per retocar i el que hem comentat de treballar i veure noves possibilitats de les obres: canviar colors... Ara, si dius als concursos que tens impressió digital, et diuen que no és original  quan l’únic que varia és la tècnica: jo he dissenyat el dibuix, l’he escanejat, l’he modificat, l’he imprès i finalment l'he canviat. Jo crec que ofereix moltíssimes avantatges.

L: Els artistes neixen o es fan?

M: Neixen i es fan. Sí que has de tenir una certa predisposició, t’ha agradar, has de tenir idees. Però és que això no ho fas si no treballes.

 http://martafabra.artelista.com/

L'Alfarràs digital post els desitja bones festes i un feliç 2012!