Sobre petits i grans comerciants (2): Solucions

En el penúltim post publicat vam exposar una sèrie de problemes que preocupen a petits comerciants, com els que podem trobar a Alfarràs, i als quals han de fer front per tal de seguir endevant la seva activitat comercial. Com afirmen des de GEM Catalunya, “els emprenedors juguen un paper important en la modernització del teixit econòmic i en l’establiment d’una nova estructura econòmica a Catalunya”. Així doncs, és imprescindible procurar contribuir al correcte funcionament d’aquests emprenedors, que en definitiva, són motors importants de la recuperació econòmica. Per aquest motiu, des de l’Alfarràs Digital Post aportem algunes solucions que hem deduït gràcies a un treball elaborat per una assignatura d’economia:

1.  L’Administració hauria de garantir una legislació que tota mena de comerços haurien de complir per tal d’assegurar igualtat de condicions entre establiments. D’aquesta manera, per exemple, si un emprenedor s’ha vist obligat a reformar el seu local per tal de complir amb les mesures de seguretat, cal vetllar perquè en tots els casos que sigui necessari es faci igualment o bé que tots els comerciants obrin només quan ho permet l’horari comercial.
2. Per altra banda, l’Adminsitració hauria de dur a terme polítiques d’inversió pública per generar demanda a les empreses privades per garantir que tinguin una vida llarga.
3. Pel que fa a l’actuació dels petits comerciants, molts estan augmentant la quantitat d’hores treballades i intentant trobar noves formes d’atreure els seus clients, cercant innovacions, captivar nous nínxols de mercat incorporant nous productes al seu estoc, atreure nous clients a través de les xarxes socials...
4. A més, en el cas d’Alfarràs i també en altres pobles i ciutats, aquests petits empresaris s’engloben en associacions de comerciants, com la d’Alfarràs, que entre altres activitats endeguen campanyes de foment del consum al poble... Per exemple, al nostre poble van demanar el desembre de 2009 un estudi en què s’oferia una diagnosi i una sèrie de propostes d’actuació per la promoció del comerç d’Alfarràs, com la construcció d’aparcaments, dels carrers que circumval·len la zona comercial...

Malauradament, per molts esforços que realitzin en aquest sentit, un atur de 6.208.000 persones inevitablement comporta una davallada brutal del consum, i això implica que l’encara existent, s’hagi de repartir entre les PIMES i les grans superfícies. Arrel de la preocupació que m’han exposat molts comerciants per la impossibilitat de cobrir tantes hores de treball, vaig recordar una classe d’Introducció a l’economia en què es va indicar que la solució a l’atur era racionalitzar el treball, repartir-lo. Si enlloc de que l’Estat donés subsidis a l’aturat, pagués a un d’aquests emprenedors perquè els contractés i cobrís algunes d’aquestes hores de treball, aquest nou treballadors cobraria el mateix sou que estan aturat però ho faria per generar riquesa i ajudar que la interminable jornada laboral d’alguns d’aquests humils autònoms es reduís, contribuint al mateix temps a que passessin a ser més eficients, donat que les hores de treball estarien equilibrades amb les hores de descans. 

Una política similar exposava un economista anomenat Raj Srivastava en una entrevista de La Vanguardia publicada el 2010. Sembla ser que després d’aconseguir la seva independència el 1965, Singapur, l’economia del qual es trobava en una situació precària, va decidir invertir en capital humà i intel·lectual, en educació: pagaven als aturats cursos de formació en totes les universitats del país i més tard van abonar el 90% del seu salari als seus ocupadors per tal que, al seu torn, el paguessin a aquests recol·locats. D’aquesta manera s’asseguraven que els aturats es formessin i esdevinguessin capital humà ben format, ja que d’altra manera, la por de no trobar altra feina s’hagués limitat a estalviar la quantitat rebuda de l’atur. Així doncs, les persones que actualment no tenen feina podrien posar-se a treballar i a generar alguna mena de riquesa, i aquelles que encara no es poguessin recol·locar es formarien per tal de ser més competitives per quan el mercat es reactivés.

Finalment, i aportant un grau major d’opinió personal, considero que enmig aquest gran esforç en educació, caldria incloure l’educació com a consumidors. Hem comentat la brutal competència que constitueixen les grans superfícies pels petits comerciants, entre els quals predomina la sensació de no poder fer-hi front: parlem d’empreses amb molts recursos, que poden fer campanyes publicitàries a nivell nacional promocionant productes a preus molt barats que sovint provenen de l’estranger. Per aquest motiu, cal que la ciutadania es faci càrrec de les implicacions que pot tenir adquirir un mateix producte en un petit comerç del seu poble o en una gran superfície:

1.  Per una banda, el fet d’aportar certa riquesa a la petita empresa local repercutirà directament en el seu entorn, contribuint a que els més propers a ell puguin mantenir el seu negoci i contractin a persones de la zona.
2.  A més a més, comprar la seva fruita a la verduleria del poble comportaria que els agricultors locals rebessin un benefici, enlloc de que se l’emportés una gran distribuïdora d’aliments que importa productes de l’altra banda del món. 
3. Si el ciutadà en qüestió pateix una greu manca d’empatia cap als més propers a ell i aquests arguments no el convencen, potser ho fa pensar que comprant productes locals obtindrà aliments de molt més bona qualitat, que no han travessat oceans ni contenen substàncies que en permetin la conservació. 
4. I en darrer lloc, contribuint al manteniment del comerç de proximitat s’assegura també que en la localitat es vetlli perquè estiguin en bones condicions les zones amb afluència de clients s’hi prenguin més mesures de vigilància per generar seguretat. 

José Luís Sampedro afirmava que “a la majoria de la població se li ha inculcat que serveix per guanyar diners sense aprofundir en res més, sense sentir la necessitat de reflexionar sobre res”, que “ha estat educada per ser un productor-consumidor”. És hora que canviem aquesta modalitat d’actuar, que tota la ciutadania comencem a reflexionar seriosament sobre els efectes que tenen els nostres actes i ens plantegem actuar en conseqüència per “ser el canvi que volem veure reflectit en el món” i evitar això:

Imatge: http://orcajohumor.blogspot.com.es/2010/07/otro-de-pobres.html

Alfarràs celebra la seva I Mostra de Teatre i Arts Escèniques

Alfarràs ha acollit recentment la I Mostra de Teatre i Arts Escèniques, en motiu del 30è aniverari del Grup de Teatre l’Acudit. La mostra tenia com a objectiu remarcar el paper del teatre entre les iniciatives culturals de la vila.

Foto: Míriam Cuenca.

La companyia Zum-Zum Teatre de Lleida va donar el tret de sortida a aquesta jornada cultural amb la representació de l’obra “La camisa de l’home feliç”. La mostra va continuar el dia següent pels carrers i places del centre de la localitat d’Alfarràs. El dia va començar amb la desfilada de La Banda de Cornetes i Tambors d’Alfarràs, la qual va guiar els alfarrassins fins la Plaça Sant Pere i l’Ajuntament, llocs on es duien a terme la majoria de les actuacions. Justament allà, davant de l’Ajuntament, la companyia de teatre La Pantomima va representar l’obra “Nil i la casa de xocolata". El titella Nil, els seus amics i la mà que els guiava van sorprendre els gran públic que els observava fascinats, des del més petits als més grans. Al mateix temps, un grup d’adults participava en un interessantíssim taller sobre interpretació teatral a càrrec de Manel Romeu, on van aprendre, entre rialles, com representar escenes damunt d’un escenari i com captar l’atenció del públic. Per una altra banda, el circ La Raspa d’Altorricó va representar “Tirantes”, un espectacle de circ ple d’acrobàcies, jocs malabars, acudits i cançons que van emocionar i va omplir de somriures el poble d’Alfarràs.

Foto: Míriam Cuenca.

Després d’una pausa per dinar, la mostra va continuar amb la representació titellaire de “Les mil i una nits”, a càrrec del grup de teatre Lo Teatro, de Bell-Camp d’Alguaire. L’obra va tornar a aplegar i fer somiar els petits i els grans, que també varen gaurdir de “Silenci?”, una obra musical i mimètica representada pel grup Ara venim”, de Barcelona. Seguidament, era el torn del públic infantil fer d’actors i d’actrius a la segona classe d’interpretació teatral, també a càrrec de Manel Romeu, on els més petits van experimentar què se sent damunt d’un escenari i varen aprendre les tàctiques per fer una obra teatral.

Finalment, la I Mostra de Teatre i Arts escèniques d’Alfarràs va concloure amb l’obra de teatre “Nee-haw, Nee-haw”, amb la companyia Campi Qui Pugui, de Castellserà, que va representar l’obra per diferents carrers i places del poble.

Foto: Grup de Teatre l'Acudit.

Veient el gran èxit que la I Mostra de Teatre i Arts Escèniques d’Alfarràs va tenir, només ens queda felicitar el Grup de Teatre l’Acudit per l’organització d'aquesta jornada cultural, que esperem que no sigui la darrera, i desitjar-los un molt bon 30è aniversari. Per molts anys, Acudit!

Sobre petits i grans comerciants (1): Preocupacions

La profunda crisi política, cultural, social i econòmica que patim ha arribat ja a tots els estrats de la societat. En termes econòmics, l’activitat de la gran majoria de ciutadans s’ha vist ressentida per la recessió i, per tant, també la dels petits comerciants, la subsistència dels quals depèn directament de la capacitat adquisitiva de la resta de la població. Aquest fenomen no deixa indiferents tampoc als empresaris d’Alfarràs. Aquesta localitat del Segrià té un teixit comercial força ampli que ofereix tot tipus de productes i serveis en proporció amb les menys de 3.300 de persones que hi viuen. Gràcies a això, ha atret durant anys a veïns de poblacions properes, com Baldellou, Camporrells, Albelda, Almenar o Alguaire. Però com és natural, la crisi ha reduït de forma dràstica el nombre de persones que hi acudeixen i ja han estat diversos establiments del poble els que han hagut de tancar les seves portes. Donat que aquest sector influeix directament en la creació de llocs de treball, i també en el creixement econòmic d’un país, és molt important que es procuri fomentar el manteniment i la creació d’empreses. Per aquest motiu, exposem una llista d’alguns dels reptes que molts han de superar per aconseguir tirar endavant el seu negoci i que hem elaborat entrevistant a alguns alfarrassencs que es troben en aquesta situació. En el proper post, n’aportarem algunes solucions:

1. La seva falta de liquiditat pot provocar que no tinguin marge de maniobra per aprofitar oportunitats de negoci que podrien ser rentables però que impliquen cert risc. En situacions més greus, pot induir a què l’empresa no pugui fer front als compromisos de pagament que té, pel que potser ha de plantejar-se vendre béns d’actiu, suspendre els pagaments i acabar fent fallida.
2. Per altra banda, altres pateixen per no poder mantenir en el seu lloc de treball durant més temps a alguns dels seus contractats. En molts casos, si no en la majoria, la relació que s’estableix entre els treballadors de les petites empreses i els propietaris és molt més propera que en grans superfícies: un empresari coneix cada persona que treballa en el seu negoci, a la seva família, i també els seus problemes. És a dir, en molts casos hi ha un vincle emocional.
3. Alguns comerciants també assenyalen la incorporació al seu mercat d’establiments que constitueixen una competència amoïnadora, com serien els comerços d’immigrants o l’apertura de grans superfícies. En el cas dels primers, si bé, tots ells arriben amb la intenció de guanyar-se un salari dignament i millorar les condicions en què fins el moment han viscut, s’ha de comprendre que per molts empresaris locals suposen un motiu de preocupació important. Sovint ofereixen productes a preus exageradament barats, una característica que deixa intuir la seva qualitat o les seves condicions de fabricació. En un context de recessió inclòs molts clients reduir les seves despeses a la màxima expressió, de manera que deixen d’acudir a altres comerços on s’ofereix una classe de producte de més qualitat però també més car. Per altra banda, s’ha obert a la capital més propera a Alfarràs, Lleida, grans superfícies com Media Markt i Decathlon. A més, des de fa temps, la Paeria, el seu ajuntament, està intentant trobar un lloc per obrir un nou Corte Inglés, fet que segons l’alcalde Àngel Ros, “reactivaria i afavoriria als petits comerços lleidatans” si es trobés al centre de la ciutat. Per ara, els grans establiments que ja estan funcionant s’ubiquen a la seva zona perifèrica. Per això, quan els seus clients hi van a comprar deixen de consumir en altres botigues que venen els mateixos productes (atrets per la fama d’aquestes companyies que asseguren preus baixos i alta qualitat) i no acudeixen a la zona comercial del centre de la ciutat o a la dels seus pobles, com passa amb molts habitants d’Alfarràs.
4. La liberalització dels horaris comercials també constitueix una font de malestar. Alguns comerciants van manifestar la seva preocupació al voltant del debat sobre la possibilitat que es plantejava la Generalitat de permetre que els comerços poguessin obrir a partir de gener de 2013 moltes més hores. Aquesta facció que se’n mostrava en contra argumentava que moltes grans cadenes com Decathlon o MediaMark... podrien permetre’s sense problemes contractar a més treballadors per poder obrir totes les hores que volguessin. Mentrestant, ells no tindrien suficients recursos per poder pagar un altre lloc de treball, de manera que si decidissin obrir també aquelles hores per fer front a la competència, haurien de fer-se’n càrrec personalment i sense descans.
5. Podem afegir, per acabar, que aquesta atenció constant també pot generar problemes de salut, com l’estrès.

Es celebra una exitosa II mostra gastronòmica de Truita de riu

El sol ja escalfava als primers comerciants que ben d’hora van començar a preparar la festa. Abans de les 12:00 del migdia, quan estava previst que s’iniciés la celebració, la Plaça St. Pere d’Alfarràs va començar a rebre assistents. Mentre l’alcalde, Kleber Esteve, inaugurava l’esdeveniment a l’Ajuntament en companyia del xef del restaurant El jardí d’Alguaire, Josep Gómez, afamats alfarrassencs i veïns de les rodalies ja voltaven per les diferents parades per veure quines noves receptes podrien tastar en la segona de la Mostra Gastronòmica de Truita de Riu d’Alfarràs. I és que aquesta darrera edició de la proposta, endegada des de l’Ajuntament de poble, la Piscifactoria Santa Anna i l’Associació de Comerciants, es va celebrar amb una boníssima acollida per part dels assistents i amb gran il·lusió per part dels organitzadors.

Fotografia de Míriam Cuenca

Farcellets de truita amb ceps; paella de truita, llagostins i ceps; truita amb allioli… eren només algunes de les receptes que omplien els plats dels gairebé 400 assistents que es passejaven d’un costat a l’altre del recinte amb les boques plenes. D'aquí que alguns entrevistats proposessin de cara a l'any vinent que es col·loquessin algunes taules més. Entre els establiments de restauració que hi van participar es troben el bar Xamfrà, el Complex Florida, Alfa-pizza i el forn de pa Marqués. A més, la Piscifactoria va tornar a contractar el catering madrileny River Events, que en altres ocasions (com la coneguda Fira del Préssec) ha presentat diverses receptes de barquetes amb truita de riu, l’ingredient que la fira pretenia potenciar: és el producte del qual s’ocupa la piscifactoria i que atreu pescadors d’arreu de Catalunya al Noguera Ribagorçana. Coro Velázquez, la seva directora, ens va explicar amablement en la següent entrevista el procés de preparació dels canapès:

Per altra banda, les mestresses de casa, juntament amb el Grup Esplai, es va dedicar a elaborar la tradicional sopa de Pinyana, feta amb brou de verdura, carn de porc, pinyons, ou i pa, una altra de les delícies que es van poder tastar acompanyades de vins i cava dels dos celles locals: La Gravera i Daltcamp. Cal celebrar doncs l'èxit que va assolir una de les noves iniciatives que emprenen els alfarrassencs per intentar donar vida al poble i fomentar el seu comerç, ja que la localitat va estar atapeït de gent durant el dematí i els diferents equips de restauració van poder lluïr les seves habilitats culinàries. Afortunadament, l'activitat no s'atura, ja que aquest 1 de Maig podrem gaudir de la fira del Teatre, organitzada com a festeig del trenté aniversari del grup de teatre local: l'Acudit.

Fotografia de Míriam Cuenca

Recomanem... "Por qué los muertos en Síria interesan menos que en Boston" de Jordi Pérez Colomé

El darrer dilluns vam publicar un article d'opinió sobre la forma com els mitjans jerarquitzen els esdeveniments que cobreixen d'entre els milers de successos que cada dia tenen lloc al món. Per això, us recomanem un post relacionat del periodista Jordi Pérez Colomé a la seva pàgina sobre política exterior dels EEUU http://www.obamaworld.es:

  Por qué los muertos en Síria interesan menos que en Boston

Una mirada impassible

És inevitable que els mitjans de comunicació hagin establert tota una sèrie unes pautes per identificar què és notícia dins l’interminable ventall d’esdeveniments que protagonitzen els 7.000 milions de persones que ocupen la terra: prioritzar els fets més innovadors o analitzar la rellevància social i l’interès públic que pugui tenir. Així doncs, els tràgics esdeveniments que han tingut lloc els darrers dies als EEUU, concretament a Boston, on 2 persones han mort i 170 han resultat ferides a causa d’un atemptat terrorista, són un fet noticiable, igual que tots aquells en què una persona mor a mans de l’odi, la rancúnia, la venjança, l’interès… Però és evident, i cal que quedi clar que no pretenc restar importància a aquest esdeveniment, que se n’ha fet tant ressò perquè ha tingut lloc precisament on ha succeït. Per altra banda, sóc totalment conscient de que no hi ha altre remei que escollir una fracció ínfima dels temes que abordar, però considero que cal tenir present alhora de llegir les portades dels diaris sempre presidides per uns temes recurrents que altres esdeveniments d’igual rellevància social estan tenint lloc en altres punts del món sense que se’n faci la cobertura periodística que els hi correspon.

Sense anar més lluny, estem obviant el que probablement sigui el major problema i el que té més rellevància social de la humanitat, la qual, per permetre’l hauria de deixar de considerar-se humana: milions de persones estan morint de fam diàriament i el pitjor és que en múltiples casos es deu a una greu falta de voluntat política de resoldre el problema. Segons les explicacions a classe del professor d’economia de la UAB Arcadi Oliveres, la FAO, l'Organització de les Nacions Unides per l'alimentació i l'agricultura, va determinar que si es recollissin 5.000.000.000 de dòlars anuals i es dugessin a terme les inversions necessàries, es podria eradicar la fam mundial, però els estats es van negar a aportar aquesta quantitat de diners. En canvi, quan el 15 de setembre de 2007 Lehman Brothers va caure als Estats Units, es va fer una injecció de liquiditat a aquest banc de 46.000.000.000 de dòlars. És a dir, per dur a terme el rescat de Lehman Brothers es van trobar 92 cops els diners que no apareixien per enlloc per acabar amb la gana.

Tothom creu ser conscient d’aquest problema, però la realitat és que continuem impassibles davant la permissió de milers de morts evitables, és a dir, davant de vertaders assassinats. Per la seva banda, els mitjans de comunicació, el 4rt poder, amb una capacitat d’impacte sobre la societat abromadora, decideixen obviar aquesta realitat, que per falta de novetat passa a ser una certesa incòmoda vergonyosament silenciada, quan en realitat cada dia tots els mitjans haurien de dedicar un espai a incidir en què s’està cometent un crim contra la humanitat de forma flagrant.

Enfront aquesta pèrdua de confiança i credibilitat, què ens queda? Doncs irremeiablement, conèixer com funcionen els mitjans de comunicació i consumir-los responsablement, sent plenament conscients de que el que es publica, malauradament, no és un retrat fidel del món on vivim. En part perquè és absolutament impossible aconseguir-ho, però també perquè responen a certs interessos que eviten que alguns indicadors que servirien per aproximar-nos a aquest món tinguin la difusió que mereixerien. Per tant, cultivem-nos, construïm a través del consum de la major varietat de mitjans i fonts d’informació possibles un retrat propi del nostre entorn.

<<Mi religión es la educación que libera, iguala y enriquece a todo el que la practica>>

L'Ajuntament impulsa "Comparteix cotxe"

L'Ajuntament d'Alfarràs ha endegat una nova iniciativa, Comparteix Cotxe, amb l'objectiu de "fomentar un ús més racional i econòmic del vehícle privat".

Des del passat 4 de març, la Regidoria de Medi Ambient s'ofereix a posar en contacte persones que, per motius de feina o d'estudis, han de viatjar diàriament a Lleida per tal de compartir els seus vehicles i les despeses.

Per gaudir d'aquest servei, l'Ajuntament anima als interessats a enviar les seves dades a tecnicesports@ajuntamentalfarras.cat o a presentar-les a les seves oficines per tal de posar-los en contacte (sense responsabilitzar-se de la naturalesa de la seva relació o de l'organització) amb altres persones que hagin realitzat peticions.

Aquesta nova proposta de l'Ajuntament ofereix el mateix servei que altres localitats estan intentant tirar endavant, com succeeix a Almenar, segons fonts properes al Grup de Joves. De fet, d'aquesta idea també parteixen algunes noves xarxes socials sorgides recentment i que estan gaudint de força èxit. N'és un exemple Bla Bla Car, una web que actua com a intermediària entre usuaris que deixen constància dels trajectes que realitzaran amb cotxe i que voldrien compartir amb interessats per tal de dividir les despeses. Albert Badia, un jove usuari d'Almenar afirma al respecte: "He utilitzat aquest sistema en un parell d'ocasions i la meva experiència no podria haver estat més satisfactoria... La gent amb la que m'he trobat per ara... genial, amb molta conversa i, a més, abarateixes el viatge".